Aquest diumenge no hem de callar…

Estem a les ultimes hores de campanya, cada formació ha explicat el que vol fer en la propera legislatura, encara que alguns no ho diuen tot o amb la boca petita. Demà tocarà reflexionar, si no és que ja ho tens clar.

Jo reflexionaré en veu alta, tot i tenir molt clara l’opció per la que votar, Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa.

Aquells indignats, indecisos que s’estan plantejant no anar a votar, dir que no tothom és igual, tot i la distància que esta agafant la ciutadania de la política, encara hi ha alguna formació que escolta i pensa en la societat i no en els seus interessos partidistes, ni promet allò que desprès no compleix.

Es el moment d’expressar la voluntat de canviar la situació actual, de no resignar-se, de creure que hi ha qui vol treballar i aportar solucions per una sortida justa de la crisi, per una societat més justa, equitativa i sostenible. Cal donar suport amb el vot a formacions com ICV-EUiA per tenir un grup fort i amb politiques d’esquerres al congrés, una formació que ha estat coherent amb el que diu i que ha defensat al Congrés de diputats aquesta legislatura.

Molts pensen quedar-se a casa, no votar o votar en blanc per a mostrar el seu descontentament. PSOE,  PP i CiU es freguen les mans davant d’aquesta idea. Si no participem, encara ens podran trepitjar més. Si no votem, els estarem legitimant, a ells i a les seves polítiques antisocials.

També recordar a aquells que prenen l’opció d’exercir el seu dret al vot, fent-lo en blanc, que tot i ser legítim, cal saber que afavoreix als partits majoritaris.

Anem per l’actual govern del PSOE-PSC, un govern que tot i haver fet algunes millores socials la seva gestió queda enfosquida per la manca de coherència i compromís amb allò que va dir fa gairebé quatre anys i durant la legislatura.

Trobareu múltiples vídeos amb el que deien i el que van fer, http://youtu.be/siEAqNDvMpc, que no va veure venir la crisi, va incomplir promeses electorals a les primeres de canvi i per rematar-ho van fer les majors retallades de drets des de la recuperació de la democràcia com la reforma laboral, congelació de les pensions, retallada en el sou dels treballadors de l’administració pública, xecs bebè, els famosos quatre cents euros amb els que, al meu entendre, van distorsionar el vot fa quatre anys, etc.

Ara en campanya van prometent allò que han votat en contra al congrés, majoritàriament propostes d’IU-ICV, allò que nosaltres proposàvem ells votaven en contra i ara resulta que estan d’acord, benvinguts, però fa una mica de tuf.

Aquest dies hem escoltat, com sempre, el terme, “vot útil”, per qui? S’ha demostrat en aquest quatre anys que a la societat no l’ha servit de gaire un govern socialista, un govern, també de les retallades. On els treballadors i treballadores han vist com un partit que es fa dir “Obrero” els ha donat l’esquena a les classes populars, als treballadors i treballadores. Rendint-se als mercats, als especuladors i als bancs. Aquest últims rebent gran quantitat de diners de l’Estat per tapar els seus forats i ofegant a la vegada a les empreses i ciutadans no concedint crèdits, especulant amb la vivenda habitual d’aquells que s’han quedat a l’atur i no poden fer front a l’hipoteca. Que ha fet el govern socialista, mirar cap a un altre costat i oblidar-se de la ciutadania.

Anem pels del PP, una formació que sense entrar més que un petit comentari, utilitza Catalunya i l’anticatalanisme per agitar la caverna mediateca i mobilitzar el vot de dretes a la resta de comunitats, fins i tot a Catalunya esta assolint una representació que mai havia tingut gràcies als seus amics de CiU, dificil d’entendre aquest lligam anticatalanisme i nacionalista .

Un PP, que és més perillós que els anteriors, si uns han retallat drets aquest volen acabar amb ells. Venen amb reformes, i no les diuen totes, una reforma fiscal injusta, on els treballadors i treballadores pagarem més amb la pujada de l’IVA, una reforma laboral encara més dura i l’acomiadament lliure, retallades en els drets socials carregant-se el dret a l’avortament i el matrimoni homosexual i el pitjor de tot eliminar la negociació col·lectiva amb el que els treballadors i treballadores quedaran indefensos davant l’empresari, en fi esclavitud laboral. Un exemple d’avui d’un amic, l’empresa presenta un ERE, ell es triat pels companys per representar-los, mai han promogut eleccions sindicals. Davant el document presentat per l’empresa, una barbaritat, els diu que la cosa no va així, al carrer, següent i tu que dius d’aquest document?. Aquesta és la justícia i drets laborals que vol el PP pels treballadors i treballadores.

Venen amb el missatge que amb el canvi de govern es solucionarà tot, dilluns sortirem de la crisi, dons amb un govern de dretes com el PP el que fem és anar enrere, perdre més drets, aquells que els nostres pares i avis van lluitar i tant va costar d’assolir. Un partit popular que ja ha demostrat a diferents comunitats la manera de governar poc democràtica, transparent i ètica per no parlar dels casos de corrupció.

Aquest diumenge hem d’aturar la dreta, la gent d’esquerres no es pot quedar a casa i resignar-se a un possible govern com el del PP o amb CiU de comparsa per assegurar-se els vots del PP al parlament de Catalunya.

Acabo amb CiU, el partit d’en Mas i en Duran, ja no pot amagar-se sota el missatge de que són els únics que defensaran Catalunya a Madrid, ja se’ls ha vist el llautó amb aquest eslògan masses vegades, al final acaben pidolant i dient que si a tot per unes engrunes de Madrid.

És el partit de les retallades per excel·lència, donant suport tant a les fetes pel el PSOE al congrés, com les pròpies a Catalunya.

Un govern de CiU que ha demostrat en aquest mesos com es pot desmantellar mica en mica l’estat del benestar. Hem vist com anaven tancant quiròfans, plantes hospitalàries, acomiadant professionals de la sanitat, retallant els pressupostos dels centres educatius, en definitiva desmantellant tots el serveis de l’estat del benestar. En canvi li baixa els impostos als que més tenen i elimina l’impost de successions, amb el que podríem mantenir els serveis retallats pel govern de CiU.

Que el govern de CiU no seria el major defensor del sistema públic d’estat del benestar, ja ho teníem clar fa anys. Que és més amic dels grans empresaris i dels poderosos, que de les classes treballadores i populars, per molt catalanes que fossin.

Un exemple recent va ser quan amb nocturnitat, premeditació i alevosia, en ple mes d’agost, CiU decideix que els pobres ja no tenen cabuda a la nostra societat i imposa sense cap mena de diàleg ni previ avís, una reforma de la Renda Mínima d’Inserció (PIRMI).

Davant aquest panorama nomes puc dir que el dia 20N es vota per construir un projecte de l’esquerra nacional que sigui capaç de lligar la lluita al carrer i a les institucions i aquest projecte té noms i cognoms: ICV-EUiA.

Plantem cara als poderosos, i plantem cara a la resignació. Trenquem el bipartidisme per tenir més democràcia. Necessitem concentrar tot el vot de les forces d’esquerres i progressistes, VOTA ICV-EUiA